El valor de les coses que et miren

Tinc un bambú de la sort mort en un gerro al balcó, porta una etiqueta descolorida penjant on no es llegeix gairebé res, hom em pregunta perquè no el llenço, no sé quan em desfaré d'ell, realment no és massa bonic però a mi em transporta.

Em porta a un dia qualsevol del 2013, abans de tornar cap a Catalunya, després de buscar un lloc on quedar-se a viure la meva filla vam anar a un gran magatzem a East Acton, un magatzem ple de pots de pintura, taulons, eines, plàstics i tot el que pugueu imaginar.

A l'entrada hi havia una taula plena de bambús, aquí en diuen tronc de la felicitat també, llavors, com no havíem de comprar-ne un? Et quedaves sola i et volíem feliç

Allà us vau quedar tu i el tronc, testimoni de la teva vida.

Et va veure fer mudances, et va veure riure i plorar, segur que et va sentir cantar. Era allà, verd silenciós i cofoi, va passar el temps i va fer una última mudança en la qual va acabar a casa meva.

Crec que ja fa dies que va decidir no ser verd i no tirar amunt, no li deuen agradar massa els viatges llargs i els canvis de temperatures, segurament volia més tranquil·litat.
Quan aquest estiu acabi probablement anirà a les deixalles orgàniques, però serà un dels pocs bambús que tenen un reconeixement escrit.

Encara ara el miro, i tot i que està sec, té la capacitat de transportar-me en el temps i l'espai.

El profesor chiflado II part

I jo imagino... On estaria millor que aquí?

Sincerament, a qualsevol lloc. Avui tenim un altre cop al professor bacteri en tot el seu esplendor, tota la classe per ell, no duu res preparat ni li importa, ha acabat el temari i ens toca aguantar l'autopromoció de l'associació a la qual pertany i que, sincerament, me la bufa inclús diria més, associació que estic avorrint només sentir el seu nom. Solució, faig un esborrany d'entrada pel blog criticant-lo, temerosa que em digui: Llegeix el que estàs escrivint, bé el de temerosa és el que ell voldria, el perill que corre és que potser gaudeixo de la lectura.

Miro a les meves companyes i totes tenen quelcom entre mans, sigui el mòbil, el bolígraf i van fent dibuixets, l'altra mira per la finestra, una es mossega les ungles...

Ningú li fa contacte visual no sigui que es pengi de la nostra mirada i podria ser tremebund.

Salut i paciència per tots, vaig a mirar el mòbil.

(escrit íntegrament a la no classe)

El profesor chiflado

He conegut al "profesor chiflado", fins fa poc li donava el benefici del dubte, jo pensava que, com és molt docte en milers de temes, com que té una ment "privilegiada "com és el millor del millor era, diguem-ne diferent, estrany, no sé...

Doncs he de dir que acabarem tots els alumnes bojos, les seves classes són un caos, no entenem el 90% del que diu, amb el problema afegit que es passa el 50% del temps queixant-se o parlant del fantàstic que és ell mateix, tota l'estona en mode monòleg, ni se'ns acudeixi preguntar res, hem de fer silenci i contacte visual, això si no  li dóna per cridar, cosa que fa molt habitualment.

I direu... Vosaltres que feu al respecte?  Quines edats teniu? Doncs no patiu, la majoria tenim canes o són calbs, a banda d'al·lucinar i flipar, ens queixem a dalt i a baix, al tort i al dret, però no hi ha manera, tot és impermeable,  l'aula és el seu territori i suu tesoooroo (fiqueu la veu eh?!).

Allà, darrere de la taula i amb nosaltres davant es creu que és un petit Déu, pot fer distinció de tracte entre els alumnes perquè li rota, crida a qui vol i més o menys li permet, diu una cosa i la contraria i mai s'equivoca, crec que no té remei, ja no hi ha salvació per ell.

No sé si n'és conscient que la classe ja no és una classe, som  la massa enfurecida enfuriada, el grup s'ha unit i,  vigila teacher.... Ens hem organitzat. Vigila no et quedis sòl a la classe fent els monòlegs a les cadires

Por em fas formador de formadors, desitjo de tot cor que ningú faci servir el teu mètode per ensenyar. Por  em fa aquest mètode.

Pentino canes

  
Avui he anat a una de tantes revisions al hospital i m'he adonat que quan vaig anar fa dos anys era una dona jove, amb els cabells llargs i rogencs, avui m'he  vist i ja sóc una senyora gran, cabells curts i canosos, a la moda d'ara diuen, però ja sóc una senyora gran.

 

  
Tot i això més val que no obri massa la boca, perquè ay senyor! apareix la que sempre a estat...

Que descanses

Tienes colgada una toalla en el tendedero.

Una toalla que parece estar a media hasta, ondea con poca gracia, lánguidamente.

Hoy ha salido el sol, aún así es un día triste, muy triste. Ayer decidiste irte de este mundo.
Siento pena por ti, y dolor por tus amigos y por tu familia, cuantas preguntas pasarán sus cabezas, preguntas sin respuesta, cuantos cargos de conciencia.

¿Hubo algo que pudimos hacer y no hicimos? ¿Que señales había y no entendimos? Porque no supimos ver en tus ojos el profundo precipicio en el que estabas hundido.


Has dejado tu casa vacía.

Mientras tiendo la colada miro hacia mi derecha y veo tu toalla, ya está seca, esta noche deberías cogerla sin falta, pero no vendrás, no vendrás esta noche ni nunca.


Que descanses A.

Adeu 2015

Fa mig any que no escric res, i  no és que no hagin passat coses, que hi ha hagut i alguna de sonada, simplement és que no hi ha res que m'oprimeixi tant que hagi de sortir per algun lloc, i també és que ja tinc força suficient per sortir i fer vida normal. Més o menys normal.

Nou membre a la família

Ha passat un altre Nadal, estic contenta perquè fa un temps creia que tenia per davant l'últim, quan veig que tots estem a lloc sóc molt feliç.

No tinc molt més a dir.

Desitjo a tothom un bon any nou ple de salut i pau.

Ara en peu de guerra?

Llegeixo a la premsa que les benzineres estan indignades davant de l'augment de les estacions de servei en les que el preu és molt més barat i exigeixen que la llei els obligui a tenir una persona física, ah!, però quines gònades teniu!, serà possible?

Anys enrere veu decidir VOSALTRES que NOSALTRES ens fiquéssim la benzina, que jo sàpiga a la llei no li va importar gens que jo no tingués carnet de manipuladora de productes inflamables, però això no us va importar gens ni mica, la pela és la pela, i destruir llocs de feina i donar menys servei us va importar una merda, doncs senyors, jo ja em fico sola la benzina i no us necessito ni per què em cobreu, el monstre el vau gestar vosaltres i ara és grandet.

Vull dir que sóc de les qui mentre va haver-hi personal que em fiques la benzina allà estava jo, ara ja m'heu fet low cost i no us agrada, se siente!

Au nois, aneu a pastar fang!