Pàgines

dimecres, 21 de maig del 2014

La durada de les coses

Un pensament porta a l’altre. Avui ma mare a estampat contra el terra, (sense intenció és clar) un detall que em va portar la meva amiga d’un viatge que va fer.

No passa res, tot i que és un dels que m’agraden, agradaven.

Cada cop més tinc tendència a fer meva la màxima de menys és més, penso què s’ha de deixar espai a tot el que és nou, hi ha molta gent amb la dèria de guardar-ho tot per si de cas… si de cas què? Tenim molt i de tot i encara volem més i guardem per si de cas. NO! Si en un any no ho has fet anar dóna-ho, regala-ho, fes el que sigui però no arrosseguis massa coses, et prenen espai i energia. I sincerament, per ser feliços no necessitem massa coses ni andròmines.



He dit.