28/02.......

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.

                                                                           Mario Benedetti


Aquesta poesia feia dies que la tenia preparada perquè avui fa un any que hem van diagnosticar un càncer a la sang, és una poesia amb molt bon rollo i m'agrada.
Avui m'han dit que s'ha mort la NB de leucèmia, m'ho han amagat i encara no sé perquè, no sé  de què em volen protegir, la llàstima és que la NB volia celebrar el seu èxit anant a dinar totes dos, i no serà. 

La padrina té whatsapp

Uns quants anys enrere em va costar una miqueta que la padrina (dels meus fills i nebots) fes anar les targetes bancàries per pagar, un cop convençuda i després de fer-la servir va reconèixer que allò era fantàstic. I jo vaig quedar molt satisfeta de què ma mare es modernitzes i estigués contenta.

Ara hem creat un monstre, sí, la padrina té whatsapp!

Fa un mes que li vaig dir que li deixaria un telèfon intel·ligent (hahaha intel·ligent) perquè proves com anava, que s'ho passaria molt bé i podria escriure's amb la seva néta que viu a Londres qui enviaria moltes fotos. Va accedir a provar-ho.

Després d'uns esdeveniments que no venen al cas la cosa va quedar així: Padrina i padrí amb telèfons nous, canvis de tarifa i un curset exprés de com es truca i com es fa servir el whats, suborn als nets perquè enviïn fotos i li expliquin coses i tot en marxa.

El padrí va per lliure i no cal dir-li res, ell és ensayo-error, La padrina vols accessos directes per trucar a la família pitjant la foto i saber com entra a les converses del whats, no té més necessitats (de moment).
Bé, ja fa dos setmanes que té el telèfon i controla força, a les primeries només feia que riure com una boja, s'ho passava molt bé equivocant-se, trucava a tothom a tota hora, tenia els dits inquiets. Ara ja no truca a tothom.

Fa uns dies al grup familiar mon germà fica aquesta foto i pregunta: qui veu alguna cosa més que un mur?

Va donar molt de joc el tema, la padrina anava boja mirant, buscant, preguntant... Li va costar lo seu però ho va veure, un puro, (busqueu).


Avui ha tocat una altra cosa, el meu fill fica aquesta foto i pregunta: De quin color veieu aquest vestit?

Aquí hi ha gent que el veu blau i negre i d'altres blanc i daurat (es veu que és efecte òptic o que sé jo!) però el tema no és aquest, el tema és que avui s'ha enviat a tot el món mundial la foto i entre el món mundial estava la taula del cantó del restaurant en el qual hem dinat, a l'hora del cafè ha arribat la filla d'una de les parelles de la taula del cantó, ha tret el seu mòbil i els ha preguntat als familiars ¿de que color veis este vestido?

Ma mare i jo ens hem mirat, còmplices, ella ha flipat una mica del fet que tinguessin el mateix que nosaltres i se'ls ha mirat, jo ja sabia que allò no acabaria alli ( he de dir que sóc igual que my mom) i efectivament no ha acabat, ella els hi ha dit que: Mi nieto esta mañana me ha enviado la misma foto yo la veo azul y marrón ¿y vosotros? Han comentat la jugada bla bla bla i de sobte els hi diu: ¿Y la foto del muro que teneis que encontrar algo la teneis?

Chin!

Jo ja començo a flipar i decideixo gaudir del moment, s'ha aixecat i ha anat cap allà, la noia tenia la foto però no veia el puro, la meva mare molt disposada i amablement els hi ha explicat TOT, ( recalco, TOT)  que le pregunto a su nieto si le estaban tomando el pelo porque no lo veia, pero que le mando una foto y que le puso una redonda roja para que lo viera y que no lo veia entero pero que veia la caniza y que con tanta ceniza el puro tenia que ser grande...

Jo reia per dins mentre pensava... Hem creat un monstre!!!


Un monstre amb whatsapp.

Hope

Esperança ja és la meva paraula favorita, fa dies que l'he adoptat, i com més m'agrada és en anglès. 

Hope.

Sona molt bé.

Quan anava a classes d'anglès la meva paraula favorita era excuses per la seva sonoritat. Ara ja no ho és.

No tenim mai excuses per perdre l'esperança, sinó, no ens quedaria res.

No excuses! There is always hope

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

La cinquena pa' la saca

No han vingut els que disparen dards tranquil·litzants.

Un hip hip hurra per la doctora, gràcies Montse.

I avui hem arribat a un acord amb una de les noies/estudiant/doctora de la quarta vegada, amb una només, l'altre està ..despedida!,  perquè no m'estranya? Doncs no m'estranya perquè era una vaca-burra, va aconseguir acollonir-me i us puc assegurar que no és fàcil.

Cinquena extracció  feta. Relax

La sisena serà un vot de confiança per ella, (la noia/estudiant/doctora) i també per mi, totes dues recobrarem el que vam perdre, la confiança i la seguretat... això és el que espero. Segur que sí i....

QUE CORRA LA ANESTESIA, COMO SI NO LA PAGARAMOS!

Poesia en imatges III