I jo imagino... On estaria millor que aquí?
Sincerament, a qualsevol lloc. Avui tenim un altre cop al professor bacteri en tot el seu esplendor, tota la classe per ell, no duu res preparat ni li importa, ha acabat el temari i ens toca aguantar l'autopromoció de l'associació a la qual pertany i que, sincerament, me la bufa inclús diria més, associació que estic avorrint només sentir el seu nom. Solució, faig un esborrany d'entrada pel blog criticant-lo, temerosa que em digui: Llegeix el que estàs escrivint, bé el de temerosa és el que ell voldria, el perill que corre és que potser gaudeixo de la lectura.
Miro a les meves companyes i totes tenen quelcom entre mans, sigui el mòbil, el bolígraf i van fent dibuixets, l'altra mira per la finestra, una es mossega les ungles...
Ningú li fa contacte visual no sigui que es pengi de la nostra mirada i podria ser tremebund.
Salut i paciència per tots, vaig a mirar el mòbil.
(escrit íntegrament a la no classe)
divendres, 3 de juny del 2016
diumenge, 22 de maig del 2016
El profesor chiflado
He conegut al "profesor chiflado", fins fa poc li donava el benefici del dubte, jo pensava que, com és molt docte en milers de temes, com que té una ment "privilegiada "com és el millor del millor era, diguem-ne diferent, estrany, no sé...
Doncs he de dir que acabarem tots els alumnes bojos, les seves classes són un caos, no entenem el 90% del que diu, amb el problema afegit que es passa el 50% del temps queixant-se o parlant del fantàstic que és ell mateix, tota l'estona en mode monòleg, ni se'ns acudeixi preguntar res, hem de fer silenci i contacte visual, això si no li dóna per cridar, cosa que fa molt habitualment.
I direu... Vosaltres que feu al respecte? Quines edats teniu? Doncs no patiu, la majoria tenim canes o són calbs, a banda d'al·lucinar i flipar, ens queixem a dalt i a baix, al tort i al dret, però no hi ha manera, tot és impermeable, l'aula és el seu territori i suu tesoooroo (fiqueu la veu eh?!).
Allà, darrere de la taula i amb nosaltres davant es creu que és un petit Déu, pot fer distinció de tracte entre els alumnes perquè li rota, crida a qui vol i més o menys li permet, diu una cosa i la contraria i mai s'equivoca, crec que no té remei, ja no hi ha salvació per ell.
No sé si n'és conscient que la classe ja no és una classe, som la massaenfurecida enfuriada, el grup s'ha unit i, vigila teacher.... Ens hem organitzat. Vigila no et quedis sòl a la classe fent els monòlegs a les cadires
Por em fas formador de formadors, desitjo de tot cor que ningú faci servir el teu mètode per ensenyar. Por em fa aquest mètode.
Doncs he de dir que acabarem tots els alumnes bojos, les seves classes són un caos, no entenem el 90% del que diu, amb el problema afegit que es passa el 50% del temps queixant-se o parlant del fantàstic que és ell mateix, tota l'estona en mode monòleg, ni se'ns acudeixi preguntar res, hem de fer silenci i contacte visual, això si no li dóna per cridar, cosa que fa molt habitualment.
I direu... Vosaltres que feu al respecte? Quines edats teniu? Doncs no patiu, la majoria tenim canes o són calbs, a banda d'al·lucinar i flipar, ens queixem a dalt i a baix, al tort i al dret, però no hi ha manera, tot és impermeable, l'aula és el seu territori i suu tesoooroo (fiqueu la veu eh?!).
Allà, darrere de la taula i amb nosaltres davant es creu que és un petit Déu, pot fer distinció de tracte entre els alumnes perquè li rota, crida a qui vol i més o menys li permet, diu una cosa i la contraria i mai s'equivoca, crec que no té remei, ja no hi ha salvació per ell.
No sé si n'és conscient que la classe ja no és una classe, som la massa
Por em fas formador de formadors, desitjo de tot cor que ningú faci servir el teu mètode per ensenyar. Por em fa aquest mètode.
dissabte, 30 d’abril del 2016
Pentino canes
Avui he anat a una de tantes revisions al hospital i m'he adonat que quan vaig anar fa dos anys era una dona jove, amb els cabells llargs i rogencs, avui m'he vist i ja sóc una senyora gran, cabells curts i canosos, a la moda d'ara diuen, però ja sóc una senyora gran.
Tot i això més val que no obri massa la boca, perquè ay senyor! apareix la que sempre a estat...
dimecres, 24 de febrer del 2016
Que descanses
Tienes colgada una toalla en el tendedero.
Una toalla que parece estar a media hasta, ondea con poca gracia, lánguidamente.

Siento pena por ti, y dolor por tus amigos y por tu familia, cuantas preguntas pasarán sus cabezas, preguntas sin respuesta, cuantos cargos de conciencia.
¿Hubo algo que pudimos hacer y no hicimos? ¿Que señales había y no entendimos? Porque no supimos ver en tus ojos el profundo precipicio en el que estabas hundido.
Has dejado tu casa vacía.
Mientras tiendo la colada miro hacia mi derecha y veo tu toalla, ya está seca, esta noche deberías cogerla sin falta, pero no vendrás, no vendrás esta noche ni nunca.
Que descanses A.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)