 |
| El Mat va aparèixer a casa nostra quan els fills no eren massa grans, ara, desprès de 13 anys ha hagut de ser adoptat per la meva amiga, sé que estarà bé, ha tingut sort que en haver de desaparèixer del nostre entorn a trobat un igual, no, igual no, millor que el que tenia aquí. És feliç. Gràcies M. i J.L. |
 |
| El Uru continua com sempre, bo, gran, sord i afectuós fins a la medul·la, i no el podré abraçar ni gaudiré d'ell com abans, però al menys ell no ha pagat cap peatge, viu amb el JM i la S i també és feliç. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada