Flipo i reflipo III i últim?

S'ha acabat o això sembla.


Llàstima, ara que ja estava enganxada al grup va i he desaparegut, si, he desaparegut.

Jo no he marxat, o m'han fet fora o han tocat algun botó que no devien ... O jo que sé! Però ja no els veig.

Els enyoraré durant deu minuts.

Flipo i Reflipo II

Tot cau, rodola i crec que s'autodestruirà sol, fa riure i es penós a l'hora.

Avui com cada matí obro el correu i veig que em demanen que aprovi a Persona per entrar al grup chin!!! (ojiplatica again) miro remiro i em torno a escollonar, perdonin senyors!?! Que volen que sigui administradora? Si si, volando voy volando vengo, però sortiré de l'aeroport de Castelló


Ja vaig comentar l'altre dia el que em va semblar el grup Triliri, a partir d'aquell simulacre de esbroncada va haver-hi algú que va demanar coses i gent que les va oferir, doncs tampoc sembla que va estar bé, tant la noia que va demanar com la que va oferir ja han saltat del grup, a una la van "etiquetar" de racista, al veure aquest terme vaig llegir atentament tots els fils, i no vaig veure on era el racisme, fins que una nota de la Persona va aclarir que estava molt indignada perquè Fulanita de Tal va demanar mantes per gossos i que primer són les persones que els animals que bla bla bla. Vatua aquí!, el delicte era d'especisme. La noia que és d'una protectora d'animals i demanava el que a algú li sobri, mantes,  uf!!! que dolenta!! i a tot això tres palmeros donant ànims a Persona, evidentment la noia acusada va desaparèixer. Lògic.

El mateix dia una altra noia va ficar fotos de roba i sabates que donava a qui les necessites , també a desaparegut. El perquè no el puc intuir, si fan una altre nota aclaridora os infirmaré.

I avui em trobo amb això que si li dono al botonet d'acceptar ser administrador, ni jarta de vino!!!

Però he de reconèixer que aquest grup radioactiu em pot, estic delerosa per veure que serà el següent, quines aventures ens presentarà això, esclatarem tots? i jo, mentrestant .....m'escollonooo

Continuarà...espero

Flipo i reflipo

M'han afegit a un grup de facebook, un grup que veig que és tancat. M'ha afegit una Persona que vaig tractar fins als 13 anys de vida i la vaig perdre de vista fins uns 33 anys després tot anant a casa del meu fill ens vam trobar pel carrer i davant de la seva insistència ( jo volia anar a veure al meu fill) vam anar a prendre un beure, en mitja horeta jo un te vermell la persona dos llaunes de cervesa.

Des d'aquell dia l'he vist un cop més i la conversa va ser un hola que tal, bé i tu?, bé i adéu (també va dir d'anar a prendre algo, però va a ser que no!).

El diumenge veig que Persona m'ha afegit al grup triliri, un grup tancat, jo que començo a flipar, llegeixo la presentació i diu que és un grup per fer almoina i amistat, val, cadascú defineix les coses com vol (o com pot) a mi ja em grinyola la paraula almoina, la intenció que tenen és regalar el que no et fa falta.

No cal dir que al grup hi ha només dos o tres motivats que fan: Buenos dies corasones i Buenas noches corasones, fins aquí no emprenyen massa (tenint en compte que avui és dijous) però avui m'aixeco i hi ha com una mena de bronca cap a tots nosaltres, la Persona es queixa de què no donem res, que sembla mentida que amb la falta que fa donar coses i que bla bla bla.... tinc els ulls com plats i em descollono... Reflipo! M'afegeixes a un grup, que a sobre és tancat (exclous que la gent miri i col·labori), i a sobre ens obligues a ser uns motivats i uns generosos, ole tu!!! con dos cohones!



Jo no sé si la gent viu molt al seu al món o que, però això és l'hòstia.

No vull contestar al mur del face (de moment) i explicar a la Persona que abans del diumenge, la gent que tan amablement ha afegit en aquest grup ja tenia vida, i costums, i segurament sentit de la col·laboració i l'ajuda i milers de coses més que desconeix pel que veig i ni s'imagina, que potser i només potser ja dóna coses i que tot existia abans d'aquest magnífic grup.... en fi, seguiré el tema de aprop fins que no pugui més.

Informaré.

La frase : El risc zero no existeix

El risc zero no existeix.

Han assassinat a dotze persones a França en un atemptat terrorista gihadista, no cal dir que això és una barbàrie i una absurditat.

Ara bé, jo dec ser imbecil o molt imbecil (us ho fico a ou) perquè arriba un moment que no em crec quasi res de la gent que ens governa (penseu en gran), perquè no sé d'on van treure les armes aquesta gent, qui les fabrica qui les ven, tampoc sé qui en treu benefici, no sé com s'ensinistren i no entenc milers de coses més.

L'únic que si crec és que a partir d'ara en ficaran fins i tot el dit al cul en els aeroports, ens retallaran més les llibertats a la gent de bé i tot continuarà igual. No hi ha voluntat d'acabar amb moltes coses perquè penso que d'una manera o una altra, algú se'n beneficia.

Tornant al risc zero tan de moda ara, vull explicar quan vaig escoltar per primer cop, almenys conscientment aquesta famosa frase. Estava jo tan feliç i esperançada pensant en el trasplantament que tenia a la vista, comentant amb la infermera de si dir-li a la meva filla que agafes vacances per vindre i estar aquí amb tots durant aquells dies o dir-li que guardes els dies de vacances per després i gaudir-les fent algunes escapades, de cop la infermera em mira seriosa i em diu: Et donaré un consell, que triï ella, que faci el que vulgui, pensa que el risc zero no existeix i si passes alguna cosa, que no ha de passar, ho portaria sempre a sobre.

Aquella frase va caure damunt meu com una llosa d'una tona, tenia raó, però jo no ho volia saber, el meu equilibri depenia i depèn dels meus pensaments i de l'optimisme. La setmana següent vaig haver de refer l'equilibri mental i ho vaig aconseguir, as usual!

He de dir que la L. va agafar vacances, va venir, va marxar i tot va anar bé.
He de dir que JM va venir, al voltant de les 20:00 cada dia i més, no marxa i tot va anar bé.

Viure és un risc, però no es pot viure amb por, no es pot tenir por, s'ha de ser assenyat i prudent, i tot el demes ja no depèn de nosaltres, la por ens paralitza i ens destrueix. Amb el que no està a les nostres mans, equilibri!

 

EQUILIBRI

• Fet de contrarestar-se l'efecte de dues forces o accions oposades.
• Estat d'un cos que, obrant sobre ell dues o més forces, roman en repòs.
• Estat persistent i aproximadament estacionari ocorregut en un sistema o part d'un sistema.
• Estat d'un cos que es manté dret sobre el seu suport sense caure de cap costat, malgrat l'estretor del suport, les batzegades, etc.
• Exercici físic que consisteix a adoptar posicions difícils o forçades o a fer moviments estranys tot mantenint l'equilibri, per esport o com a espectacle.
• Distribució ben ponderada de les coses.

Agafeu la definició que més os convingui