
Han assassinat a dotze persones a França en un atemptat terrorista gihadista, no cal dir que això és una barbàrie i una absurditat.
Ara bé, jo dec ser imbecil o molt imbecil (us ho fico a ou) perquè arriba un moment que no em crec quasi res de la gent que ens governa (penseu en gran), perquè no sé d'on van treure les armes aquesta gent, qui les fabrica qui les ven, tampoc sé qui en treu benefici, no sé com s'ensinistren i no entenc milers de coses més.
L'únic que si crec és que a partir d'ara en ficaran fins i tot el dit al cul en els aeroports, ens retallaran més les llibertats a la gent de bé i tot continuarà igual. No hi ha voluntat d'acabar amb moltes coses perquè penso que d'una manera o una altra, algú se'n beneficia.
Tornant al risc zero tan de moda ara, vull explicar quan vaig escoltar per primer cop, almenys conscientment aquesta famosa frase. Estava jo tan feliç i esperançada pensant en el trasplantament que tenia a la vista, comentant amb la infermera de si dir-li a la meva filla que agafes vacances per vindre i estar aquí amb tots durant aquells dies o dir-li que guardes els dies de vacances per després i gaudir-les fent algunes escapades, de cop la infermera em mira seriosa i em diu: Et donaré un consell, que triï ella, que faci el que vulgui, pensa que el risc zero no existeix i si passes alguna cosa, que no ha de passar, ho portaria sempre a sobre.
Aquella frase va caure damunt meu com una llosa d'una tona, tenia raó, però jo no ho volia saber, el meu equilibri depenia i depèn dels meus pensaments i de l'optimisme. La setmana següent vaig haver de refer l'equilibri mental i ho vaig aconseguir, as usual!
He de dir que la L. va agafar vacances, va venir, va marxar i tot va anar bé.
He de dir que JM va venir, al voltant de les 20:00 cada dia i més, no marxa i tot va anar bé.
Viure és un risc, però no es pot viure amb por, no es pot tenir por, s'ha de ser assenyat i prudent, i tot el demes ja no depèn de nosaltres, la por ens paralitza i ens destrueix. Amb el que no està a les nostres mans, equilibri!
EQUILIBRI
- Fet de contrarestar-se l'efecte de dues forces o accions oposades.
Estat d'un cos que, obrant sobre ell dues o més forces, roman en repòs.
- Estat persistent i aproximadament estacionari ocorregut en un sistema o part d'un sistema.
- Estat d'un cos que es manté dret sobre el seu suport sense caure de cap costat, malgrat l'estretor del suport, les batzegades, etc.
- Exercici físic que consisteix a adoptar posicions difícils o forçades o a fer moviments estranys tot mantenint l'equilibri, per esport o com a espectacle.
- Distribució ben ponderada de les coses.
Agafeu la definició que més os convingui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada