Pàgines

dissabte, 28 de març del 2015

El club de la lucha




Somos los hijos malditos de la historia, desarraigados y sin objetivos. No hemos sufrido una gran guerra, ni una depresión. Nuestra guerra es la guerra espiritual, nuestra gran depresión es nuestra vida. Crecimos con la televisión que nos hizo creer que algún día seriamos millonarios, dioses del cine o estrellas del rock, pero no lo seremos y poco a poco nos hemos dado cuenta y estamos, muy, muy cabreados.













No quiero morir sin tener cicatrices.


Esta es tu vida y se acaba a cada minuto.


 
 
 
 
 

dimarts, 24 de març del 2015

Fi d'etapa

No més quimioteràpia.

Sonen les alarmes del mòbil, pastilles, injeccions, més pastilles, ara ja no més medicaments, fora alarmes.

Prou! Prou, Prou, Prou! (A qui us recordo?)

He acabat.

Hem acabat.

La relació que tinc amb vosaltres ha arribat al seu fi, un fi precipitat per culpa vostra, m'heu deixat una mica espatllada i se us fa fora de la meva vida.

No diré que guardi un bon record vostre però a pesar de tot, i molt en el fons us he tingut estima, només espero que no haguem d'estar junts mai més.

Adéu.







 
 








divendres, 20 de març del 2015

Per què pregunto?




Mentre faig el sopar el soci planeja per darrera meu tocant, agafant, menjant, xerrant i emprenyant i de sobte pregunta

- Demà anem a dinar a casa dels teus pares, no?

-Si clar, com cada dissabte, i tens un dinar que t'agrada molt, arròs de conill.

-Hòstia, si ho arribo a saber agafo una llebre que he xafat.


Chin!

-Que dius? A mi això em fa mania!

Somriu

-Ja m'ha sabut greu, ha sortit disparada i he notat el cloc,  he baixat a veure com estava.

Aquí és on jo tenia que callar i donar la conversa per finalitzada , però no, jo pregunto irònicament

-I per que collons has de baixar? a fer què?  enterra'l? el boca a boca?

-No, però si no hagués estat mort i veies que estava patint l'hagués acabat de matar.

Rechin!

Jo li he dit  que si em veu patir que no es preocupi, que no passa res! Ja me'n cuidaré jo.

dimecres, 4 de març del 2015

TV3 i 33 estic emprenyada amb tu

TV3 i 33 estic emprenyada amb tu i el teu afany de comptabilitzar!

Has decidit que com que podem veure la teva programació a la carta per internet no fan falta els podcasts. Diré que falta en fan ,tenint en compte que era un servei al qual tu em vas acostumar et diré el meu motiu pel qual crec que t'equivoques.

Crec que vas enrere perquè donaves un gran servei i has decidit eliminar-lo, ara t'explicaré quan veia jo els programes que m'agraden i que no veig a la tele ni al pc.
Els veia al llit, per raons que no t'explicaré hi ha moltes nits que no puc dormir, llavors agafo l'ipod i amb els auriculars, per no molestar a ningú, veia el convidat, karakia, opera en texans, APM, retrats i un llarg etc. (ostres, que em deixava arròs covat, m'encanta!). No se si comprendràs que Al llit NO EM PENSO EMPORTAR EL PC.

Tampoc em penso endur el pc al bus, metro, sales d'espera eternes ni a molts llocs en els quals és viable veure un programa que t'has descarregat a casa però no hi ha connexió ni ganes de portar res més voluminós.

I si estic emprenyada és pel motiu pel qual ho feu (al menys és el que em vau contestar per correu electrònic), però no passa res, us asseguro que les nits no les passo mirant al sostre, només no les passo mirant tv3. Hi ha gent a la qual no l'importa si em poden comptar entre els seus, que no saben si els veig, però els veig, els gaudeixo i parlo d'ells.

Feu una reunió i valoreu més d'altres coses que no pas els números. La excel·lència va més enllà .

Sense acritud