Mentre faig el sopar el soci planeja per darrera meu tocant, agafant, menjant, xerrant i emprenyant i de sobte pregunta
- Demà anem a dinar a casa dels teus pares, no?
-Si clar, com cada dissabte, i tens un dinar que t'agrada molt, arròs de conill.
-Hòstia, si ho arribo a saber agafo una llebre que he xafat.
Chin!
-Que dius? A mi això em fa mania!
Somriu
-Ja m'ha sabut greu, ha sortit disparada i he notat el cloc, he baixat a veure com estava.
Aquí és on jo tenia que callar i donar la conversa per finalitzada , però no, jo pregunto irònicament
-I per que collons has de baixar? a fer què? enterra'l? el boca a boca?
-No, però si no hagués estat mort i veies que estava patint l'hagués acabat de matar.
Rechin!
Jo li he dit que si em veu patir que no es preocupi, que no passa res! Ja me'n cuidaré jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada