Jo vull fer com el meu fill, vull fer amics entre els veïns que tenen gossos i anar a passejar junts.Quan JM m'explica que queden, i que es reuneix a baix amb els veïns i els gossos al·lucino una mica (molt) però em sembla graciós i bonic, també he de dir que em flipa la quantitat de veïns amb gossos que s'ajunten, deu de ser que les noves generacions funcionen així, molts gossos i pocs fills, són una generació 2.0.
Ahir vaig intentar fer el mateix, el meu gos és petit i vell, i verge, tot passejant es saluda amb un gos color toffee, en aixecar la vista reconec a una senyora amb qui fa molt temps que no parlo.
- Hombre M! cuanto tiempo sin verte, y mira que te he nombrado muchas veces este último año.
Jo li vaig explicar la meva pena i ella em va dir que ha recaigut amb la seva incloent pel nadal un intent de suïcidi, decideixo anar a caminar amb ella i els gossos per fer la xerradeta, jo tota entusiasmada pensava, faré com el JM, passejada de propietaris d'animals.
Craso error!, tot just vam durar vuit minuts tranquil·les, al seu gos li va vindre un impuls ancestral, primitiu i fogós, es va abraonar sobre del meu amb intencions molt sexuals, aclariré que tots dos són mascles, el meu a crits enfadant-se i jo aixecant-lo a pes, per moments era quasi missió impossible treure'l de sobre.
El pobre meu va decidir amagar-se davall d'un tot terreny i no sortir en vista del que hi havia fora, i jo vaig decidir que M i jo ja xerraríem en un altre moment, si vol que vingui a casa... sense gos.
Per cert, el meu gos continua sent petit i vell, i verge!
