Ja ha arribat i tot l'edifici tremola.
Tinc por.
No saps mai quan passarà, de bon matí, al vespre, un cop, tres, set.
Tot està tranquil i sense esperar-ho...
La meva veïna tanca la porta de casa i tots patim.
Amb el temps ho veureu, perquè penso ficar la foto de l'esfondrament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada