Ara en peu de guerra?

Llegeixo a la premsa que les benzineres estan indignades davant de l'augment de les estacions de servei en les que el preu és molt més barat i exigeixen que la llei els obligui a tenir una persona física, ah!, però quines gònades teniu!, serà possible?

Anys enrere veu decidir VOSALTRES que NOSALTRES ens fiquéssim la benzina, que jo sàpiga a la llei no li va importar gens que jo no tingués carnet de manipuladora de productes inflamables, però això no us va importar gens ni mica, la pela és la pela, i destruir llocs de feina i donar menys servei us va importar una merda, doncs senyors, jo ja em fico sola la benzina i no us necessito ni per què em cobreu, el monstre el vau gestar vosaltres i ara és grandet.

Vull dir que sóc de les qui mentre va haver-hi personal que em fiques la benzina allà estava jo, ara ja m'heu fet low cost i no us agrada, se siente!

Au nois, aneu a pastar fang!

No sóc supersticiosa

No sóc supersticiosa, tot i que en el meu descàrrec diré que sóc filla d'una andalusa que tampoc és supersticiosa, pero el perejil en casa da mala suerte.

No sé ben bé com comencen aquestes coses, aquests gestos, quin és el moment en què un acte qualsevol es torna quelcom més important, en una mena de ritual que si no fas... vaja que ho fas!

No sé des de quan,a casa meva per fi d'any obligo, i dic obligo, als meus a menjar-se una neula després de les 12 campanades, per què? No ho sé, sincerament no recordo quan va començar aquesta tradició, però així ha de ser i així s'ha de començar l'any.

Des que tinc memòria el meu pare portava unes petites espardenyes d'espart penjades al retrovisor del cotxe, endevineu on són ara? Doncs si, al meu retrovisor. He de dir que el meu germà va dir que fossin per mi, jo vaig oferir l'opció que ens quedéssim una cada un. El tema Salomònic no va amb ell.

Indispensable, el meu clauer ha de ser de fusta, No hi ha discussió.

He d'explicar també que per les mans dels meus fills han passat més d'un cotxe, i només agafar-lo qui omple de combustible el dipòsit he de ser jo, per què? I jo que sé!

Ara bé, com he dit abans, no sóc supersticiosa, i dono permisos per menjar neules fins 24 hores després de fi d'any, o si vius a l'estranger i és difícil de trobar-les canviar-ho per alguna cosa semblant. I si la setmana que ve no pogués omplir-li el primer dipòsit al cotxe del jm... Que sí! Allà estaré, perquè així ha de ser!

Per cert, si qualsevol cosa passés que no em deixes seguir fent aquestes rucades/manies, no passaria res, tot gira.

Sempre tot gira.

Imparables

Fa molt temps que tinc això parat, i si jo fos una persona un pèl més endreçada, una mica constant i menys vergonyosa escriuria més i em capficaria menys.

Ara mateix he donat un repas ràpid pel blog, llegint per sobre el que he escrit per aquí i penso que ha estat un encert, he donat un cop d'ull  per sobre i m'he tele-transportat al passat més recent i més "oblidat" i fa falta recordar de tant en tant.

La nota de goig i alegria que ficaré és que no hi ha previst que hem facin cap més aspiració de medul·la (clap your hands!). 

La nota de novetat és que tot i que odio les càmeres per la banda del davant me n'he fet un fart i ha valgut la pena per tot, absolutament per tot.

Aquesta setmana és fa una campanya per donar suport a la fundació Carreras, sortim al carrer, estem la premsa, a la televisió i tot arreu, expliquem aprenem i agraïm. També somiem en poder estar any rere any aquí, sent IMPARABLES.

Gràcies a totes i tots