Em van cristal·litzar la sang i el pensament durant hores, diria que fins i tot que un parell de dies.
Temps suficient per decidir que era cosa de matar o morir.
M’agrada el fred de la meva ciutat, la boira espesa que gairebé no marxa mai a l'hivern, tinc molts records d’infantesa en els que el fred és protagonista, però la fredor que arriba d’aquesta manera, sense caritat, no és benvinguda al meu entorn ni al meu cos ni a la meva vida.
Jo el que vull és l'escalfor i les rialles de tota la gent que m’envolta i de la que encara no conec, i que passi ràpid l'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada