Som molts

Alguns cops, quan anava a fer qualsevol prova rutinària a l'hospital -cosa que passava molt de tant en tant, ja que no em feia falta- passava per davant d'unes portes que em feien temor, no tenia ni cor de llegir el rètol que hi ha a la porta, ara, després de 4 mesos conec el nom de quasi totes les infermeres que em tracten, tant de planta com de l'Hospital de dia, sé el funcionament intern, i tot el temor que tenia s'ha convertit en esperança i fe.

També s'ha convertit en persones, persones anònimes amb qui em trobo molts dies, gent de la qual no sé el nom però que entenc només mirant-los als ulls, passem pel mateix de diferents maneres, i som molts, la sala d'espera és gran i està sempre plena, som molts.

Alguns cops, quan anava a fer qualsevol prova rutinària a l'hospital mai vaig tenir curiositat de veure com era aquell espai, hi ha cops que creus si no mires alguna cosa no existeix.

Ara és el meu espai i no tinc por.

Ja no tinc por.

 

 

Gràcies