Dedicat a un excompany de feina qui per fer-nos veure els sacrificis que feia per l'empresa ens va explicar què més d'un dels aniversaris de les seves filles els passava sol, plorant en alguna habitació d'hotel i brindant amb una copa de cava a la seva salut, plorant després de felicitar-les pel telèfon perquè no podia ser present. Carallot!
Puc assegurar que no feia falta fer així l'imbecil, hi havia més opcions, i no era necessari el "sacrifici" si sabessis que la teva actitud no era exemple de res ni per ningú sinó al contrari.
T'he de confessar que més aviat ens rèiem de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada