Adeu 2014!

Al facebook han fet una moneria que diu: It's been a great year! Thanks for being a part of it. L'aplicació tria algunes fotos aleatòriament per mesos i  fa una mena de resum anual, en alguns casos queda bé, en altres és més aviat un trunyet perquè només hi ha monigots i frases (ara miraré el meu a veure si és de susto o muerte). Jo no sé si aquest any ha estat a great year, vull ser agraïda i, pensant que sempre pot ser pitjor, donar les gràcies.

Vaig començar gener malament per acabar-ho d'arrodonir al febrer, a partir d'allí amunt i avall, el dragon khan al cantó meu no és res! He après moltes coses, he plorat molt, moltíssim, també he descobert facetes de la gent que desconeixia, la majoria bones i algunes molt frustrants. De vegades he vist por en els ulls dels altres, el no saber que dir, i he escoltat comentaris al·lucinants que no reproduiré aquí perquè no són ni creïbles.

He après a apreciar encara més una finestra oberta al matí, un arròs blanc fet amb carinyo, l'oli d'oliva, el meu llit, una infusió d'herbes i moltes coses més.

I ara ja està a punt d'acabar-se l'any! Avui m'he quedat parada davant del calendari que tinc a la cuina (preciós calendari per cert) i m'he quedat mirant-lo com si allò no anés amb mi, sé el que hi ha a cada mes a partir de febrer, hi ha incertesa, agulles, dolor, vòmits i freds, plors, llàstima, impotència, temor... També hi ha fortalesa, lluita, família, amics i molts bons desitjos de tothom.

Sembla mentida que s'acabi l'any, un any que a cops a estat molt lent i a cops només lent un any que va començar malament i acaba millor.

Vull desitjar a tothom un feliç 2015. Gaudiu de tot.

Relació risc recompensa

Quan era petita, al ascensor de casa no hi havia doble porta, recordo que els pares (sobretot la mare) ens avisava dels perills de ficar les mans i ens feien por dient que molts nens s'havien quedat sense dits i sense mans perquè se'ls havien enganxat.

No cal dir que sempre que pujava i baixava sola o amb les amiguetes anava tocant la paret ma amunt i ma avall, això sí, sense atansam a les bores, allà era on estava el perill real, el perill mutilador.

També podíem prémer el botó d'estop de l'ascensor i parar-lo quan decidíem donar-li un ensurt als amics més porucs, això si, entre porta i porta que era més claustrofòbic.

Recordant això em ve un somriure a la cara, tot i que ja m'he acostumat a les mesures de seguretat infinites e inacabables que ens fica papa estat i infinites normatives de seguretat, però he de dir que enyoro una mica el sentit comú i assumir riscos, responsabilitats i conseqüències.

Ens ho donen tot fet, creiem que la seguretat és cosa de l'univers o d'algú altre i en convertim en uns inútils integrals.

L'altre dia, en un poble proper se celebrava una xocolatada, una de les voluntàries estava ajudant a ficar les taules, caminava cap endarrere amb la mala sort que no va veure (o no va mirar) la vorera que tenia darrere, va caure, es va fer mal i ara l'ajuntament té una denúncia.

 Estem sobreprotegits?

19 dies

Creia que si l’ànim m’ho permetia escriuria molt, de fet creia que cada dia faria una mena de diari. No ha estat així. No he tingut ganes.

Entres en aïllament, on et faran un trasplantament i has d’estar alerta que cap virus bacteri i mal rotllo et deixi fora de combat, això m’ha dut a ser especialista en extermini, alcohol(no per beure) i asèpsia.

El que em feia més rabia era no poder dormir a la nit i no somiar, des que em van diagnosticar la MM he somiat poc, però quan ho he fet ho he agraït molt, no tothom té l'oportunitat de veure i conèixer la immensitat que és somiar, i el que reconforta, poder sortir de la realitat i estar sa, i no tenir dolor, i riure, i ser com abans que s’iniciés aquest malson. Vaig somiar 3 cops aquests 19 dies i un va ser un malson.

Ja fa 10 dies que tinc l’alta, no faig vida normal (només falten una mica de forces) però puc obrir la finestra al matí i sentir l’olor del dia, puc abraçar a la gent, em poden tocar sense guants, puc fer de tot i és una meravella. Prova superada.

No m’agrada especialment el Nadal, però he de dir que sempre hem celebrat les fetes i gaudeixo molt, gaudeixo igual que tots els aniversaris que es celebren a la meva família, ara bé, enguany agraeixo molt tornar a fet el mateix de cada any i celebrar el Nadal com cada any, i ballar, i cagar el tio, i riure, i com cada any desitjar que el any següent i siguem tots.

Bon Nadal i Feliç Any Nou

Recta final del 2014

Que dir? El primer que em ve al cap és dir, vaja puta merda d'any!

Avui, ficant-me crema a la cara, com que no sé on acabava el meu front he arribat fins a la nuca, he quedat ben hidratada.