19 dies

Creia que si l’ànim m’ho permetia escriuria molt, de fet creia que cada dia faria una mena de diari. No ha estat així. No he tingut ganes.

Entres en aïllament, on et faran un trasplantament i has d’estar alerta que cap virus bacteri i mal rotllo et deixi fora de combat, això m’ha dut a ser especialista en extermini, alcohol(no per beure) i asèpsia.

El que em feia més rabia era no poder dormir a la nit i no somiar, des que em van diagnosticar la MM he somiat poc, però quan ho he fet ho he agraït molt, no tothom té l'oportunitat de veure i conèixer la immensitat que és somiar, i el que reconforta, poder sortir de la realitat i estar sa, i no tenir dolor, i riure, i ser com abans que s’iniciés aquest malson. Vaig somiar 3 cops aquests 19 dies i un va ser un malson.

Ja fa 10 dies que tinc l’alta, no faig vida normal (només falten una mica de forces) però puc obrir la finestra al matí i sentir l’olor del dia, puc abraçar a la gent, em poden tocar sense guants, puc fer de tot i és una meravella. Prova superada.

No m’agrada especialment el Nadal, però he de dir que sempre hem celebrat les fetes i gaudeixo molt, gaudeixo igual que tots els aniversaris que es celebren a la meva família, ara bé, enguany agraeixo molt tornar a fet el mateix de cada any i celebrar el Nadal com cada any, i ballar, i cagar el tio, i riure, i com cada any desitjar que el any següent i siguem tots.

Bon Nadal i Feliç Any Nou