Molt temps enrere jo fumava.Quan et falta tabac vas on sigui per aconseguir-lo, a l'hora que sigui. Així va ser que vaig entrar un cop a comprar un paquet a un bar del barri, quan s'és addicte a la nicotina o al que sigui no es repara ni selecciona, sinó no hi hauria entrat mai.
Aquest bar no sé quants anys fa que hi és, de tota la vida que se'n diu, crec.
Més o menys el recordo sempre igual, brut, fosc, hostil...
Durant tres dies seguits he passat per davant, de bon matí, i he vist a la mateixa persona, un home de deu de tenir la meva edat o una mica menys, fa cara de poca salut, cigar en mà, no sé si beu alguna cosa, espatlles caigudes cap endavant i cara de poca salut, està assegut en una de les quatre cadires de plàstic que tenen fora. Temps enrere veia asseguda també a una dona amb el mateix color de pell que ell.
Tots estan fets els uns pels altres.
Quan el veig no puc deixar de pensar quina vida deu dur? Quina deu de ser la seva rutina diària? Què pensa?
No ho sé.
El meu fill quan era petit tot just havia aparcat el cotxe, anàvem a baixar i em pregunta, -si no fos el vostre fill i no hagués nascut aquí, seria una altra persona? -Si
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada