http://isdbgvfyujc.blogspot.com.es/2014/06/tengo-cancer-y-no-me-compadezcas.html
Jo sé que hi ha gent que aquesta mena d'humor negre no li agrada massa -per no dir gens- a casa meva hi ha (hi havia?) un d'aquests, és el JM, s'ha de dir què amb el temps que portem de rodatge, vivint dia a dia la malaltia amb tot el que implica s'ha de reconèixer que ha après a relativitzar força, i malgrat que li resulta dur, noto que ha millorat molt en aspectes relatius a parlar de malalties i futurs incerts o complicats. De tot s'ha de treure alguna cosa bona i la comunicació i el acceptar moltes coses és una d'elles.
Per altra banda trobo això:

He fet pocs plans, però dels pocs la majoria els he hagut de suspendre a última hora, conclusió: ja no faig més plans, manifesto la meva intenció de quedar o anar on sigui però no confirmo res perquè no puc, d'un moment a l'altre passem de la "calma chicha" a la pedregada.
És una putada!
O sigui què:
Compassió no, Comprensió sí.