Què recordo bé? Recordo què tres dies després ens vam reunir en una saleta per parlar, érem tres allà dins, l'únic que no estava espantant segur que era ell.
És una persona tranquil·la i somriu sovint, ens reconforta, no sé què és exactament el que més l'apropa al pacient si el seu tarannà o la seva rialla, potser les dos coses.
Doncs bé, aquell dia, el tercer dia després del meu diagnòstic vaig ser capaç de saber la resposta a una pregunta que m'estava rosegant per dins, la pregunta era, me'n sortiré? Llavors va somriure i va dir-me: clar que si! En aquell moment vaig respirar de debò.
Tocava passar a una altra fase, la del temps i la lluita, i dic lluita perquè ho és, tant física com mental.
Què és el que va fer que em decidís a triar un assaig que s'està fent? Fàcil, jo tinc un germà el qual m'estimo moltíssim i el metge em va dir: Si jo tingués una germana, li recomanaria el mateix que a tu.
Ja no feia falta dir res més, estava molt clar, la resposta va ser: fem-ho!
L'endemà vam signar paperassa i vam començar amb l'assaig.
Durant aquells dies a l'hospital el cap és un gran batibull i no penses més que en la família, els amics, el futur i centenars de coses més, De sobte ho vaig tenir clar, tot era qüestió de confiança, i em vaig preguntar si em transmetia confiança en T. i la resposta va ser ràpida. Sí.
Confiança
1 1 f. [LC] Seguretat de qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d’algú. Tenir confiança en algú. Tenir molta confiança, poca confiança, en algú. Posar la confiança en algú. Perdre la confiança en algú. Inspirar confiança a algú. Tenir la confiança d’algú. Perdre la confiança d’algú. Guanyar-se, merèixer, la confiança d’algú. Abusar de la confiança d’algú. Condemnat per abús de confiança. El president ha plantejat la qüestió de confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada