Fa vuit anys la meva filla i jo vam fer el camí de Sant Jaume, hi havia una meta, de vegades era dur però tan gratificant!
Hi havia una disciplina que van entendre des del primer dia, s'anava a dormir molt aviat i es matinava, així s'aprofitava la fresca de les primeres hores a l'estiu i a la tarda et quedava temps per veure el lloc on estaves i descansar, allà regnava el bon rollo, molts cops estaves cansat, molt cansat.
L' experiència val la pena i t’ensenya moltes coses, encara avui quan crec que ja no puc més recordo l’ultima etapa del camí i em surten les forces de no sé on, d’un lloc que es va crear en aquells preciosos camins de Galícia i que m’ajuden a seguir.
Arribar a les teves metes i superar-te a tu mateix és gratificant, no obstant el camí és el més important, el minut a minut, el dia a dia.
També he de dir què hi ha recorreguts que no tries, que costen molt de seguir i no saps ben bé que t’aporten, serà qüestió d’arribar a la meta i poder dir que ho has aconseguit, després ja farem balanç i en traurem alguna cosa positiva, segur que remenant la trobarem i es beneficiaran els altres, compartirem el que hem après i intentarem fer més fàcil els camins no triats dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada