Rodant per la xarxa trobo...

Trobo una entrada en un blog d'una noia amb qui comparteixo malaltia i em fa riure, l'entenc molt bé, de fet, després de llegir-lo estic contenta pel tema de l'apocalipsi zombi, igual la humanitat és a les nostres mans i aquí nosaltres maleint la nostra sort, qui sap!

 http://isdbgvfyujc.blogspot.com.es/2014/06/tengo-cancer-y-no-me-compadezcas.html


Jo sé que hi ha gent que aquesta mena d'humor negre no li agrada massa -per no dir gens- a casa meva hi ha (hi havia?) un d'aquests, és el JM, s'ha de dir què amb el temps que portem de rodatge, vivint dia a dia la malaltia amb tot el que implica s'ha de reconèixer que ha après a relativitzar força, i malgrat que li resulta dur, noto que ha millorat molt en aspectes relatius a parlar de malalties i futurs incerts o complicats. De tot s'ha de treure alguna cosa bona i la comunicació i el acceptar moltes coses és una d'elles.

Per altra banda trobo això:

I no em fa riure tant, però també em representa. I molt.

He fet pocs plans, però dels pocs la majoria els he hagut de suspendre a última hora, conclusió:  ja no faig més plans, manifesto la meva intenció de quedar o anar on sigui però no confirmo res perquè no puc, d'un moment a l'altre passem de la "calma chicha" a la pedregada.
És una putada!



 
O sigui què:

Compassió no, Comprensió sí.