L’altre dia la meva cunyada em va ensenyar una càmera que va ficar el meu germà a l'espiell de la porta de casa seva, a mi m’encanten aquestes cosetes electròniques i ho vaig trobar d’allò més xulo i com no, en vull una!
Ella va dir: Lastima, te lo podía haber instalado a ti primero, con la ilusión que te hace, yo no le hice mucho caso, vamos que nI fu ni fa. Y para que la quieres? -Vaja pregunta! Però com em pot preguntar això? La imatge es veu gran en una pantalleta i també pot gravar -a lo que li contesto: Jo gravaré a tothom que truqui per si un dia passa alguna cosa, que estafin algun veí, un robatori, que se jo!
Em mira amb mitja rialla i diu: Ahora se de donde le vienen al J –el seu fill petit- las historias que se monta, debe de ser genético.
Sorpresa i alegria, el meu nebot té alguna cosa meva, però sincerament, hi ha molts ascendents a la família on repartir aquest merit.
També vull dir en el meu descàrrec que he vist tots els capítols de crímenes imperfectos, las pruebas del crimen,informe criminal, mentes criminales... Mai se sap qui aportarà una prova a qualsevol incident, per cert aviso a tota la gent aprensiva o influenciable que no vegi el programes que he dit abans, si no acabaran fent-se un búnquer i vivint sols o bé comprant-se una camareta i tenint un AK47 darrere la porta.
En fi, algun dia contaré historietes que confirmaran el títol de la entrada, és qüestió de tindre insomni induït i què vagi recordant cosetes.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada