Sents el soroll de fons?

S’atansa el dia, sento petjades de fons i soroll de sabres. 
Avui m'han recordat una cosa que ja sabia i, sincerament, no se si volia que m'ho recordessin, el risc zero no existeix,
però vull creure que sí.
Necessito creure que sí.

Sincerament crec què hem de pensar que tot anirà bé, què hem d'anar construint en bona direcció, què passa si ja tenim rodant la primera pedra de la nostra obra i llavors cau? La recollim i la tornem a lloc, que ens costa i no podem?, cridem al de la bora i, si esta fort li diem que empenyi amb nosaltres, que no podem?, partim la pedra per la meitat i així fins al final, o canviem d'obra, ja veus tu!
 

Ara està de moda el pensament positiu, l’autoajuda, el coaching, el PNL etc. En realitat  hi crec, crec què hem de pensar que tot anirà bé.

El pensament positiu val per tots, pels que lluiten, pels que no troben feina, pels que s’arrisquen, pels que canvien de vida, pels que pateixen, pels que somien (semblo un anunci de cuca loca), ara bé!!! Al tanto eh, no val pels que creuen que poden volar, pels que estan sempre buscant el desastre per vocació ni pels bestiotes sense seny, un pensament positiu no et salvarà d’una santa ostia si et llences d’un barranc, però si has decidit llençar-te en parapent, prepara-ho i gaudeix, tot anirà bé.

Crec que mai em llençaré en parapent, no dubto que les vistes poden ser meravelloses i m'ho perdre, com tantes altres coses, tampoc he triat el proper repte, les vistes no seran meravelloses però l’actitud serà positiva.




No pot ser de cap més manera.

Ah i per cert, si em necessites, diguem-ho.