Uns amics dels meus pares tenien una fàbrica de mobles. Els dissabtes a la tarda, després de dinar anàvem a casa seva i habitualment acabàvem a la fàbrica-després de veure la Heidi en la seva tele en color- m’agradava molt aquell entorn i l'olor que feia, totes les màquines estaven parades i podíem anar per tot arreu i tocar-ho casi tot, sempre vigilant de no fer-nos mal, cosa que no sempre resultava del tot satisfactori, tampoc va passar res que no resolgués una farmaciola.
Hi havia un lloc en especial en el que s’acumulaven unes serradures i la imatge d’aquelles serradures que mai vaig tastar –evidentment per qüestió de la seguretat abans esmentada- em ve rapidament a la ment quan menjo pa de motlle integral, estic segura què si me les hagués ficat a la boca, seria el que vaig intentar esmorzar ahir, o qui sap, potser encara hagueren estat millor.
He de dir què després de molts anys aquella fàbrica va desaparèixer per passar a convertir-se en una de més gran, en un poblet proper a la capital, allà les coses no van anar com havien d'anar, no es poden barrejar l'amistat i els negocis, sempre perd l'amistat i algú se'n beneficia del negoci, no obstant tinc la sort de tenir en la meva ment molts records d'aquella època i tots són bonics.
Per què alguns cops compro pa
de motlle integral? No m'entenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada