No m'agradava parlar en públic.
Cada any es feia una convenció a l'empresa, habitualment els caps els que sempre xerraven, una quarta part de la gent feia esforços per no adormir-se, i els que no dormíem vigilàvem que el nostre company no ronqués.
Un any la nostra cap ens va dir que hauríem de sortir un de nosaltres a fer una exposició explicant en què consistia la nostra tasca dins de l'empresa, quin estrès vaig tenir durant un temps, fins que em vaig mentalitzar el suficient perquè, donat el cas, oferir-me de voluntària. No va fer falta, el meu company C se'n va cuidar i ho va fer tremendament bé, d'aquella convenció va quedar un afegit a tota l'empresa, el "buen rollito".
Buen rollito ho va repetir molts cops, un bon rotllet que és el que nosaltres teníem en el nostre equip.
Bon rollet és el que vull a la meva vida. I lo demes són hòsties!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada