Hi ha moltes maneres d'esperar o de desesperar.
He buscat la definició d'esperar al diccionari i m'he sorprès de què la primera entrada que dona no es refereix al temps, sinó a l'esperança, i m'agrada.
Els primers pensaments que em venen al cap quan es parla d'esperar són dos, un fa referencia a la meva persona i l'habilitat adquirida, a base d'anys fent de comercial per les boniques terres de Catalunya i sobretot per pobles en el que es tancaven els establiments a les 13:30 i s'obria de nou a les 17:30 en els millors dels casos, ja que hi havia alguns que obrien a les 18:00.
Així és com vaig aconseguir saber seure i esperar, sense més, llegint, pensant, mirant més enllà o que sé jo!
El segon pensament és per alguna persona que conec que sempre fa tard i aconsegueix fer-me emprenyar. No dic res perquè sap el que fa i ho continua fent. No té solució, llàstima.
 |
| Frog in calm |
Fa uns dies que espero i no desespero... espero que es desentortolliguin vàries coses, espero que a poc a poc tot torni a lloc, al lloc que sigui, però a lloc.
Espero com la granota, amb els braços creuats perquè res és a les meves mans, perquè tot depèn dels demes i del temps.
Nois i noies! grans i petits!
Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada