Adeu 2014!

Al facebook han fet una moneria que diu: It's been a great year! Thanks for being a part of it. L'aplicació tria algunes fotos aleatòriament per mesos i  fa una mena de resum anual, en alguns casos queda bé, en altres és més aviat un trunyet perquè només hi ha monigots i frases (ara miraré el meu a veure si és de susto o muerte). Jo no sé si aquest any ha estat a great year, vull ser agraïda i, pensant que sempre pot ser pitjor, donar les gràcies.

Vaig començar gener malament per acabar-ho d'arrodonir al febrer, a partir d'allí amunt i avall, el dragon khan al cantó meu no és res! He après moltes coses, he plorat molt, moltíssim, també he descobert facetes de la gent que desconeixia, la majoria bones i algunes molt frustrants. De vegades he vist por en els ulls dels altres, el no saber que dir, i he escoltat comentaris al·lucinants que no reproduiré aquí perquè no són ni creïbles.

He après a apreciar encara més una finestra oberta al matí, un arròs blanc fet amb carinyo, l'oli d'oliva, el meu llit, una infusió d'herbes i moltes coses més.

I ara ja està a punt d'acabar-se l'any! Avui m'he quedat parada davant del calendari que tinc a la cuina (preciós calendari per cert) i m'he quedat mirant-lo com si allò no anés amb mi, sé el que hi ha a cada mes a partir de febrer, hi ha incertesa, agulles, dolor, vòmits i freds, plors, llàstima, impotència, temor... També hi ha fortalesa, lluita, família, amics i molts bons desitjos de tothom.

Sembla mentida que s'acabi l'any, un any que a cops a estat molt lent i a cops només lent un any que va començar malament i acaba millor.

Vull desitjar a tothom un feliç 2015. Gaudiu de tot.

Relació risc recompensa

Quan era petita, al ascensor de casa no hi havia doble porta, recordo que els pares (sobretot la mare) ens avisava dels perills de ficar les mans i ens feien por dient que molts nens s'havien quedat sense dits i sense mans perquè se'ls havien enganxat.

No cal dir que sempre que pujava i baixava sola o amb les amiguetes anava tocant la paret ma amunt i ma avall, això sí, sense atansam a les bores, allà era on estava el perill real, el perill mutilador.

També podíem prémer el botó d'estop de l'ascensor i parar-lo quan decidíem donar-li un ensurt als amics més porucs, això si, entre porta i porta que era més claustrofòbic.

Recordant això em ve un somriure a la cara, tot i que ja m'he acostumat a les mesures de seguretat infinites e inacabables que ens fica papa estat i infinites normatives de seguretat, però he de dir que enyoro una mica el sentit comú i assumir riscos, responsabilitats i conseqüències.

Ens ho donen tot fet, creiem que la seguretat és cosa de l'univers o d'algú altre i en convertim en uns inútils integrals.

L'altre dia, en un poble proper se celebrava una xocolatada, una de les voluntàries estava ajudant a ficar les taules, caminava cap endarrere amb la mala sort que no va veure (o no va mirar) la vorera que tenia darrere, va caure, es va fer mal i ara l'ajuntament té una denúncia.

 Estem sobreprotegits?

19 dies

Creia que si l’ànim m’ho permetia escriuria molt, de fet creia que cada dia faria una mena de diari. No ha estat així. No he tingut ganes.

Entres en aïllament, on et faran un trasplantament i has d’estar alerta que cap virus bacteri i mal rotllo et deixi fora de combat, això m’ha dut a ser especialista en extermini, alcohol(no per beure) i asèpsia.

El que em feia més rabia era no poder dormir a la nit i no somiar, des que em van diagnosticar la MM he somiat poc, però quan ho he fet ho he agraït molt, no tothom té l'oportunitat de veure i conèixer la immensitat que és somiar, i el que reconforta, poder sortir de la realitat i estar sa, i no tenir dolor, i riure, i ser com abans que s’iniciés aquest malson. Vaig somiar 3 cops aquests 19 dies i un va ser un malson.

Ja fa 10 dies que tinc l’alta, no faig vida normal (només falten una mica de forces) però puc obrir la finestra al matí i sentir l’olor del dia, puc abraçar a la gent, em poden tocar sense guants, puc fer de tot i és una meravella. Prova superada.

No m’agrada especialment el Nadal, però he de dir que sempre hem celebrat les fetes i gaudeixo molt, gaudeixo igual que tots els aniversaris que es celebren a la meva família, ara bé, enguany agraeixo molt tornar a fet el mateix de cada any i celebrar el Nadal com cada any, i ballar, i cagar el tio, i riure, i com cada any desitjar que el any següent i siguem tots.

Bon Nadal i Feliç Any Nou

Recta final del 2014

Que dir? El primer que em ve al cap és dir, vaja puta merda d'any!

Avui, ficant-me crema a la cara, com que no sé on acabava el meu front he arribat fins a la nuca, he quedat ben hidratada.

Avui és el dia

Avui és un bon dia per deixar de fumar, fer dieta, caminar més, criticar menys, viatjar a prop, somiar lluny, trucar a algú, traçar línies, cridar, passejar, dormir, pensar, badar, fer plans o deixar de fer-los, llegir, escoltar, ballar, cuinar,  pintar, jugar a la botifarra, riure, estimar, dir prou, petonejar, aïllar-se, rebre quimio i mirar endavant.

Tinc alguns desitjos, me'ls demano per nadal i no costen diners, desitjo jugar a la botifarra amb aquells dos*, celebrant que han deixat de fumar i passejar un gos amb tu* i celebrar que has deixat de fumar.

I sabeu que sou més als que us dono la murga amb el tema i SÍ això és xantatge emocional, feu cas d'una puta vegada! Si jo puc amb això no emprenyeu vosaltres amb excuses.

 

 

* Sabeu qui sou i sabeu que os estimo.

Silenci

Un autocar mig ple para en un cementiri de Cambridge, baixen dos dones, una és més gran que l’altra, no se si quina relació tenen entre elles, poden ser simplement amigues.

No se  que esperen trobar, no ha baixat ningú més en aquesta parada. Potser són americanes i volen sentir-se  a la seva terra i fer els honors als herois oblidats.

Duen càmeres i es passegen amb calma,  fan algunes fotos, sense pressa, caminen, parlen poc.

Tot  és en silenci i fa fred.

Segurament són turistes,  marxen tranquil·lament cap a fora desprès d’haver fet un tomb per tot el recinte, no parlen anglès, són catalanes.

Que deuen de pensar?

Agafam si pots

Quarta extracció de medul·la feta, i per la pròxima ja he avisat al metge que m'hauran de perseguir pels passadissos de l'hospital amb artilleria pesada, em mira i espera, afegeixo -m'haureu de caçar i amb la sang que em surti feu l'analítica. Somriu, jo també, i la jove doctora/estudiant m'allarga la mà perquè vol fer les paus (és qui junt amb una altra doctora/estudiant em van fer la punció) Que dolça és.

Ara que penso, li donaré una altra opció, en lloc de disparam pels passadissos deixaré que m'adormin amb dards tranquil·litzants, sí, crec què és un bon canvi.

Argot dels mes grans II

Crec que aquesta fal·lera de caçar aquests "palabros" té perill.
Amics grans, vigileu, us estem escoltant amb atenció i carinyo.
I amics petits, sabem que no distingim un skate d'un scooter o d'un roller,
I que!

Benalmadena (Ninot articulat de caire militar)

Somofaro (roig pari, verd camini)

Poligano (segur que hi ha un somofaro)

Incienso (programa de turisme social pels més grans)

Malgenio (de telefònica i amb molts canals)

Malpaso (aparell generador d'impulsos pel cor)

Licotero (oblideu les begudes alcohòliques, aquest aparell s'enlaira)

 

 
 

Esperant...

Hi ha moltes maneres d'esperar o de desesperar.

He buscat la definició d'esperar al diccionari i m'he sorprès de què la primera entrada que dona no es refereix al temps, sinó a l'esperança, i m'agrada.

Els primers pensaments que em venen al cap quan es parla d'esperar són dos, un fa referencia a la meva persona i l'habilitat adquirida, a base d'anys fent de comercial per les boniques terres de Catalunya i sobretot per pobles en el que es tancaven els establiments a les 13:30 i s'obria de nou a les 17:30 en els millors dels casos, ja que hi havia alguns que obrien a les 18:00.
Així és com vaig aconseguir saber seure i esperar, sense més, llegint, pensant, mirant més enllà o que sé jo!
El segon pensament és per alguna persona que conec que sempre fa tard i aconsegueix fer-me emprenyar. No dic res perquè sap el que fa i ho continua fent. No té solució, llàstima.

Frog in calm

Desesperar: 1- No tenir cap esperança.  2- Impacientar-se

Fa uns dies que espero i no desespero... espero que es desentortolliguin vàries coses, espero que a poc a poc tot torni a lloc, al lloc que sigui, però a lloc.

Espero com la granota, amb els braços creuats perquè res és a les  meves mans, perquè tot depèn dels demes i del temps.



Nois i noies! grans i petits!

Som-hi!

Puta butterfly

"El aleteo de las alas de una mariposa puede provocar un tsunami al otro lado del mundo".


On està aquesta papallona?

Que vigili perquè l'estic buscant i potser...només potser, passarem comptes.

Sentados

En la puerta, a la salida del colegio, las tardes empiezan a ser frescas y oscurece más pronto.

Esta sentada en un banco, frotándose las manos y esperando que salga su hijo, merienda a punto, casi nunca puede ir a buscarlo porque trabaja mucho y hasta tarde.

En el banco del lado estan sentados tres ancianos, riendo, felices, contándose cosas y con el paso del tiempo marcado en sus cuerpos, se ven muy bien.

Griterío. Salen los niños, corren, saltan y se comen la vida a bocados.

Toma, tu merienda.

Deseo que vivas feliz.

Per por, per intel·ligència, pel que sigui…

Estic aprenent a viure molt en el moment present, és una tasca que ja portava treballant temps enrere però que ara és més fàcil per les circumstàncies i s’ha tornat una manera de viure, si m'embalo, intento parar i baixar a l'ara, és l'únic que tenim segur.

No sé si la paraula por serveix, crec que més aviat és preocupació, disgust o que sé jo!

No m’agraden les puncions que em fan per extreure medul·la, raó per la qual no hi penso massa abans de tan insigne esdeveniment i sincerament m'emprenya que m'hi facin pensar.

Tinc un calendari a la cuina (no os imagineu un calendari ronyós perquè és molt xulo) allà està tot escrit, proves, visites, analítiques etc... Informació crec que suficient, doncs no! error meu, no he ficat l'hora i algú s'entreté a mirar-lo i pregunta, dimarts a quina hora és aixòoo?

Mecagoenlostia!, potser en aquell moment estava en el meu món, o el món de yupi o qualsevol altre món en el qual no em punxaven de cap manera i, zasca!

Sé que ningú ho fa amb mala intenció però, això no impedeix que alguna cosa dins meu s'arromanga.

Per això intento estar conscientment en el present, sobretot si estic fent allò que m'agrada o alguna cosa diferent del de cada dia i si estic badant també ho gaudeixo.


Per cert, demà toca la quarta i encara no he mirat l'hora, però com diu el Guardiola segur que serà ben d'hora ben d'hora ben d'hora.

Anirem sumant!

Poesia en imatges 2

Bon rotllet

No m'agradava parlar en públic.

Cada any es feia una convenció a l'empresa, habitualment els caps els que sempre xerraven, una quarta part de la gent feia esforços per no adormir-se, i els que no dormíem vigilàvem que el nostre company no ronqués. 

Un any la nostra cap ens va dir que hauríem de sortir un de nosaltres a fer una exposició explicant en què consistia la nostra tasca dins de l'empresa, quin estrès vaig tenir durant un temps, fins que em vaig mentalitzar el suficient perquè, donat el cas, oferir-me de voluntària. No va fer falta, el meu company C se'n va cuidar i ho va fer tremendament bé, d'aquella convenció  va quedar un afegit a tota l'empresa, el "buen rollito".

Buen rollito ho va repetir molts cops, un bon rotllet que és el que nosaltres teníem en el nostre equip.

Bon rollet és el que vull a la meva vida. I lo demes són hòsties!

El meu carrer

Visc en un carrer que a les nits no s'hi veu, tenim més de mig carrer sense llum (imagino que és per decisió de l’ajuntament, deuen voler estalviar) i  és molt fosc, jo intento deixar encesa la llum que tenim fora el portal però l'intent sempre queda frustrat per algun veí més estalviador que jo.

També hi ha uns espais habilitats com pàrquings, el terra és de graveta, si puc evitar aparcar allà ho faig, perquè al baixar del cotxe has de vigilar molt, és un terreny minat, minat de cagarrutes de gos, així que em sento com el Mario Bros esquivant explosius.

Just en aquest lloc hi ha un stop i un pas de vianants, ho juro, veure’ls pintats a terra és missió impossible, però a fe de deu que hi són, només necessiten manteniment, esperem que amb els impostos que paguem els hi arribi pel pot de pintura.


Mai he fet migdiada, ni de petita ni de gran, recordo que al meu germà i a mi, sobretot a l’estiu, els pares ens obligaven a fer-ne o en el seu defecte a estar en absolut silenci, era una tortura i no aconseguíem cap de les dos coses.

D'un temps cap aquí, al migdia m’estiro una estoneta al llit, estic cansada i dolorida i si m’endormisqués, seria fantàstic.

Doncs no!

Cada tarda passa, amunt i avall, per la meva vorera i per la del davant, un senyor que duu  una màquina infernal que bufa els carrers, fa un soroll espectacular, i a distància, el troncomòbil  que aspira el que ha estat bufat i de pas neteja. Si senyor! Ben net!


Doncs que sapigueu que ha caigut un xàfec després que marxéssiu, Ja!

Shh

En una closca.

Amagada.

Habitualment sola.

Encantada amb els meus hàbits.

Inconscient... Afortunadament

A les 3

# Tonto 1

Obrer distret

El cas és d'un equip de treballadors de qui pinten les carreteres no poden descoordinar-se més.

Carretera de muntanya molt transitada per camions, revolt tancat, dos camions, i el tonto a les tres que ens hauria d'haver parat amb el moviment d'un STOP no se sap on era.

Resultat: Camió que es creua amb un altre just davant nostre, tots els cons de senyalització salten divertits a tort i a dret quan els hi passa la roda pel damunt, i es crea una tercera línia blanca, ho reconec, som malvats i nosaltres rèiem dins el cotxe, ens divertíem, a tot això baixa corrent l'obrer invisible emprenyat perquè el camió que tenim davant no havia parat (no sabem on havia de parar) i l'esbronca.

El resultat és que hi ha tres línies (de tornada vam veure que no ho van netejar) un obrer invisible que va recuperar la seva presència i nosaltres vam riure una estona.



# Tont@ 2

Yo quiero se yo mismo, sinceramente, voy de cara, a mi falsedades no.

Nos ha jodido mayo con las flores! Qui més pots ser llevat que tu mateix? El veí del segon?, ton pare?, una ameba?

La majoria de gent va de cara, també he vist gent que va d'esquena, però en el camí de Sant Jaume i seria per alguna promesa, dic jo...

Mira, i ja fi cats a triar,també m'estimo més la sinceritat...i els bitllets expedits pel banc d'espanya.


Tinc una altre tonto, el que diu: Jo sóc així, però aquest és mereix molt més espai, encara que tothom el coneix.

Felicitat

 

 

Ho trobo tan perfecte que no puc resistim a veure'l cada cop que el trobo.

 

Un gos prudent i un nen feliç, i un toll. Mai ha de faltar un bon toll a les nostres vides!

 

 

 

 

Comprese un tigre!

Avui he anat a fer-me una anàlisi de sang.

Els sistemes abans d'entrar al centre són els següents, arribes deu minuts abans i fas cua a la intempèrie, mirant sospitosament a tothom que no es fica a la cua i quan entren allò és un campi qui pugui, o bé la meva opció, m'espero al cotxe i quan és l'hora baixo i entro, m'estimo més espera'm asseguda i amb bona temperatura.

Un cop dins el funcionament és el de sempre, el conegut e infal·lible  ¿Quien es el último?.

Problema a la vista, a un minut d'entrar jo la dona que va darrere meu (li he donat el torn) veu què la noia que està asseguda davant seu diu que li toca entrar després de mi, però que no ha demanat torn, la dona li diu:

-Pues muy mal hecho, tienes que pedir tanda, ahora te aguantas y no entras hasta el final.

-Yo pido tanda si quiero, ya se quien había aquí cuando he llegado.

-Pero tienes que pedir tanda porque ahora no sabes detrás de quien vas, te tienes que esperar.

-Porque usted lo diga!

En aquest moment entra un voluntari, el doble d'un personatge de modern family, i no creieu que entra a fer de mitjancer, no, entra com "el justiciero".

-No se preocupe señora que ya la dejare pasar delante mio, si ya estaba aquí no se ha de esperar al final.

Llavors han començat que si voy delante que si voy detras, jo he perdut el fil i el doble de modern family torna a entrar en acció

-Por mi como si se quiere ir a hacer sopa a la calle mayor. (Aqui he flipat perquè no entenc que vol dir, he de dir que he fet shhh, però immediatament he pensat, sou grandets ja os espavilareu)

-Lo que haré es un café con leche en tu cabeza y no me faltes al respeto que yo no te lo he faltado. (Aqui flipo més, serà perquè estem tots en dejú que pensen en sopes i cafès?)

-¿Que pasa? ¿Que no le arañan la espalda? pues cómprese un tigre!

Tachin!! em toca entrar, no  se si al sortir veure un circ amb tigres, una festa popular, o uns lluitadors de Sumo, però ha estat entretingut.

Carallot!

Dedicat a un excompany de feina qui per fer-nos veure els sacrificis que feia per l'empresa ens va explicar què més d'un dels aniversaris de les seves filles els passava sol, plorant en alguna habitació d'hotel i brindant amb una copa de cava a la seva salut, plorant després de felicitar-les pel telèfon perquè no podia ser present.
Carallot!
Puc assegurar que no feia falta fer així l'imbecil, hi havia més opcions, i no era necessari el "sacrifici" si sabessis que la teva actitud no era exemple de res ni per ningú sinó al contrari.
T'he de confessar que més aviat ens rèiem de tu.

Do not use elevator in event of a fire.

Fa uns 10 dies deia això:  Nunca tienes que ponerte debajo de un árbol si hay tormenta, elemental oi?


Dit això, estic pensant seriosament fer dos manuals, un d'actuació en cas d'emergència i un altre de seguretat per la meva família.

Ahir estàvem dinant a casa dels padrins el meu fill la seva xicota i jo, llavors ve quan la padrina s'asseu a taula i comencen les històries, en aquest cas va tocar explicar l'incident ocorregut durant la setmana en el que es van veure implicats un endoll, tres camions de bombers (de los grandes eh) i dos cotxes de policia.

L'incident no va estar ni molt menys a l'alçada per tan fantàstic desplegament, es veu que l'endoll treia fum. Un fum que ni olor va fer. Llavors comença el dilema, el meu pare va en cadira de rodes i ha de baixar sí o sí amb ascensor, motiu pel qual s'ha d'estar alerta amb el que pugui passar si hi ha foc o alguna amenaça, llavors després de molt dilucidar amb l'entrecella frunzit el JM diu - hauria d'haver un sistema que si hi hagués foc, l'ascensor vingués automàticament.
Aquí torna la meva cara de sorpresa, la mateixa del parallamps al cap.

Miro al meu cadell, que té estudis acabats, una feina remunerada i fa anys que es va independitzar... i dic -NOOOOOOO, mai s'ha de ficar ningú en un ascensor si hi ha foc!!!! És una trampa mortal, llavors em mira i comença a riure, crec que això volia dir que si hagués ficat en marxa el cervell abans de parlar, el resultat hagués estat un altre, però jo, igualment, m'escandalitzo.

Quan és sí!!

I de sobte, un dissabte qualsevol, una sortida divertida, i amunt amunt amunt!!
Com una superheroïna vaig recobrant el què em recorda a mi.


He estat agosarada i he fet plans!!

Poesia en imatges